En cas de donar la pentosa xilosa es determinarà la patència de la integritat intestinal. Per últim, en cas de donar disacàrids no absorbibles com la lactulosa o el lactitol, es podrà mesurar el temps de trànsit orocecal de líquids. Donada la gran varietat de tipus de TAH2, aquests s’indiquen en diverses situacions clínicament molt rellevants, com són la intolerància a la lactosa, la malabsorció intestinal, la síndrome de l’intestí irritable o el sobrecreixement bacterià. Per a dur a terme els TAH2, s’aconsella un sopar la nit prèvia a la prova estandarditzat i pobre amb carbohidrats fermentables (figura 1). S’ha d’acudir en dejú a l’Hospital, on s’administrarà un líquid ensucrat amb el carbohidrat test. Durant les següents cinc hores es recolliran mostres de l’aire exhalat al final de la expiració, on es determinarà la concentració de hidrogen en parts per milió per cromatografia. Un increment excessiu en la excreció de hidrogen en l’aire exhalat significarà un resultat positiu del test. En conclusió, els TAH2 són unes proves de funció absortiva intestinal senzilles, quantitatives, reproduïbles i econòmiques, que permeten facilitar l’estudi dels pacients amb diarrea crònica (figura 2). (Vall d'Hebrón, Institut de Recerca)